Al llarg del procés de desenvolupament i de l’adquisisció del llenguatge poden aparèixer didificultats en l’àrea de la comunicació, en l’expressió o bé en la comprensió del llenguatge.

La logopèdia és la ciència encarregada de la prevenció, avaluació, diagnòstic i recuperació integral dels trastorns de la comunicació. És una disciplina clínica, en la qual es treballa amb persones de totes les edats, que pateixen problemes molt variats tals com a retards del llenguatge, quequesa, discapacitats auditives, accidents cerebrals, discapacitats intel·lectuals, problemes de veu…

QUI ÉS I QUÈ FA EL LOGOPEDA?

El logopeda s’encarrega de realitzar la prevenció, la detecció, l’avaluació, el diagnòstic i el tractament o intervenció dels problemes de veu, parla, llenguatge (oral i escrit), audició, comunicació i de les funcions orals associades (respiració, masticació i deglució) mitjançant tècniques terapèutiques pròpies de la seva disciplina. Aquestes tècniques tracten nens, adolescents i adults.

Què entenem per…

PROBLEMES DE VEU

La veu és el so que es produeix quan l’aire passa des dels pulmons a través de la laringe. A la laringe es troben les cordes vocals, dues bandes musculars que vibren per emetre els sons. Un mal ús de la veu i uns hàbits inadequats poden provocar disfonies, així com, nòduls, pòlips, edema de reinke a les cordes vocals. Altres alteracions de la veu es produeixen per malalties que paralitzen les cordes vocals, càncer, etc.

PROBLEMES DE PARLA

Els problemes relacionats amb l’articulació-producció de sons: dislàlies (alteracions en l’articulació de sons), disàrtries (trastorn de la programació motora del parla), trastorns en la fluïdesa verbal i el ritme (disfèmia).

PROBLEMES DEL LLENGUATGE

El llenguatge és el sistema a través del qual les persones comuniquen les seves idees i sentiments. Es pot distingir entre el llenguatge comprensiu i llenguatge expressiu. En aquest grup pertanyen retard en l’adquisició del llenguatge, trastorn específic del llenguatge (TEL), dislèxia, afàsies, etc.

PROBLEMES D’AUDICIÓ

El llenguatge i la comunicació es veuran compromesos en persones amb discapacitat auditiva. Els infants que reben un implant coclear necessiten d’una habilitació o rehabilitació auditiva, d’una estimulació del llenguatge, així com treballar aspectes de la veu (ritme, durada, intensitat) i la parla (fonètica).

PROBLEMES DE COMUNICACIÓ

Els logopedes dotem a les persones que ho necessiten de sistemes alternatius-augmentatives de comunicació perquè siguin capaces d’expressar les seves idees, els seus sentiments, en definitiva, de COMUNICAR.

Disposem de l’especialització en el mètode TEACCH.

La metodologia TEACCH (tractament i educació d’infants amb autisme i problemes associats a la comunicació) va ser desenvolupada per Eric Schopler a Carolina del Nord els anys setanta per donar resposta a les necessitats d’aquelles persones diagnosticades de TEA i les seves famílies.

Schopler volia prevenir la institucionalització innecessària d’aquella època en centres assistencials i ensenyar als infants amb TEA a viure i a treballar a l’escola, a casa amb la família i en la societat de manera efectiva.

El seu principal objectiu és aconseguir la màxima autonomia dels alumnes amb TEA, facilitar la comprensió i crear entorns que ofereixin oportunitats per a la comunicació.

El programa TEACCH es basa en l’estructuració de l’ensenyament per abordar les necessitats relacionades amb la comunicació i el llenguatge, l’atenció i la memòria, tenint en compte les habilitats, les dificultats i els interessos de cada alumne.

PROBLEMES DE DEGLUCIÓ

La deglució és un acte complex que involucra la boca, la faringe i l’esòfag, en el qual s’impliquen molts nervis i músculs. Qualsevol alteració pot causar dificultat per deglutir i per tant un trastorn de l’alimentació. És funció del logopeda avaluar els processos de la deglució oral i faríngia, la mobilitat, la sensibilitat i el to de la musculatura orofacial. En aquest grup es troben les disfàgies (dificultat o molèstia en deglutir).

La deglució atípica, consisteix en un mal ús i posició dels òrgans implicats en la deglució, fet que provoca alteracions estructurals a nivell del paladar i l’estructura dentària.

PROBLEMES DE LA LECTOESCRIPTURA

La lectoescriptura és un procés complex que requereix la construcció de certs coneixements i habilitats, i que suposa un repte pels més petits. A vegades, el ritme al que s’haurien de produir aquests aprenentatges no és l’esperat, i poden aparèixer problemes com: dislèxia, disgrafia, disortografia, així com la fluïdesa, comprensió i velocitat lectores.